jueves, 4 de septiembre de 2014

POEMA DE SETEMBRE

ENTRE EL CEL I LA TERRA

Antoni Fernàndez Solà


Entre el cel i la terra
naixerà un nou país.
De la pau, no de la guerra,
de l'amor i el compromís.

El record dels que no estan
baixarà del nostre cel
i a la terra d'arreu vindran
per recollir el seu anhel.

Des del mar a la serra
sorgirem amb gran passió
i entre el cel i la terra
canviarem tot l'horitzó.

Decidits cap a la glòria
lluitant com a germans
fent el senyal de victòria
donant-nos units les mans.

Els trons del cel d'agost
i les pluges de setembre
ens trauran del fosc congost
recollirem el que se sembra.

Entrada la tardor
totes les fulles cauran
i canviaran de color
quan de nou naixeran.

Ningú no podrà aturar
el que el poble ha decidit
i que amb sang i or escriurà
el destí al nostre pit.

Perque és un sentiment
antic, noble i pur,
nascut del cor de la gent
que mereix un millor futur.

Per molts i per moltes raons
no serà un paradís
però sí el millor dels mons
Catalunya, el meu país.